Compleixes anys o dones vida als anys?

Finalitzava el darrer article amb aquest paràgraf: Quin és el motiu pel qual necessites que siguin els altres els que valorin el que fas, per a després valorar-te a tu mateix? En quina mesura aquesta recerca obsessiva de reconeixement dels altres, podria néixer d’una falta de valoració de tu mateix cap a tu mateix? (Llegir article anterior)

Aquestes frases em porten a reflexionar sobre el que significa realment “valorar” i em transporten a una sessió de coaching d'un directiu d’empresa, en la que vam treballar un exercici d’autoconeixement; durant la mateixa va sorgir el tema del què realment tenia valor per a ell.

En un moment de la sessió va comentar  que fins a llavors, havia intentat camuflar i ignorar el fet de complir anys, ja que li causava angoixa. Aquesta recança se la generaven els canvis visibles que s’anaven produint en el seu cos (arrugues, canes, calvície...) i també la pèrdua d’energia a l’hora de fer activitats.

Ell es qüestionava el fet de si arribar a certa edat, comportava algun benefici; malauradament la seva resposta era negativa. Arrel d’aquest exercici, va anar canviat la seva manera de pensar. De cop va recordar una frase que havia llegit no sabia on, que deia: “Si quieres saber cuántos años he cumplido, te lo diré. Pero si me preguntas cuántos años he vivido, me callaré.”

Sé els anys que tinc, es deia- però quants n'he viscut realment? Qui sóc? Valoro les possibilitats que em dona la maduresa? Estic traient tot el partit a aquesta nova etapa?

A l'escriure sobre ell mateix, es va adonar  que complir anys, significa estar viu, i que ell no es conformava simplement amb estar, volia sentir-se ben viu. Va prendre consciència de que els anys li havien donat  una visió de la vida més complerta i clara que anys enrere. El client es va preguntar: Em fa il·lusió que arribi el dia del meu aniversari pel que això comporta? O realment el que m’agrada és viure cada dia?

Va pensar en persones del seu entorn que ja no estan aquí i es va continuar preguntant: Com estic gaudint del dia a dia? Com jo ho desitjo? I de cada moment de la vida? Com contribueixo a fer realitat el que desitjo i ho visc en  conseqüència i amb congruència?

Va seguir amb les preguntes: Què m’aporta de positiu el complir anys? De què em pot servir l’experiència que m’han donat els anys? Quina perspectiva tinc ara de la vida degut a la meva edat?

Just quan estava en plena reflexió sobre ell mateix i el fet de complir anys, va mirar per la finestra i va veure passar un cotxe funerari, llavors va veure molt clar que l’única alternativa que tenia a no complir anys, no era un altre que la d’estar mort.

Va arribar a la ferma conclusió de gaudir dia a día de la seva vida i també dels seus aniversaris. Rememorar la data del seu naixement, era una bona excusa, per no perdre consciència del que significa estar viu i viure la vida que ell volia

Ja veus, només tens dos alternatives. S’apropen dies de descans, de relaxació i podria ser també de reflexió? Quins propòsits portaràs a terme a la tornada de vacances? Com pots eliminar els “hauria de” pels “vull fer”? Coaching significa acció! Sense acció no hi ha canvis.